dimarts, 18 d’agost del 2009

La infinita dualitat de la unitat múltiple



Al capvespre he vist la llum
córrer muntanya amunt,
com l'ànima d'un difunt
es purifica amb el foc i el fum.


A l'albir del dia he vist la foscor
marxar corrent pels carrerons,
com quan durant uns segons,
ans la mort, només hi ha dolor.

Lleugera s'esvaeix la joia del dia
i plàcida s'escola l'angoixa de la nit.
Miserable i fantàstica, i tènue melodia

m'acarona com els llençols al llit.
Maleïda aquesta vergonyosa covardia
que no em deixa occir el meu esperit.



dimecres, 12 d’agost del 2009

El crit


Suposo que no sóc gaire original amb aquest post. Suposo que després de tant de temps potser esperàveu quelcom diferent. Però de moment no us puc oferir res més.
Tanmateix m'abellia publicar-ho.


El Crit.

Un crit, un crit i un xiscle!
De por, de por i angoixa.
Xisclo, xisclo i crido!
D'angoixa, d'angoixa i por.
Bramo, udolo i crido!
De terror, misèria i por.
Por i més por!
d'un crit.