Al despertar d'un gran periple

Sóc fos dins un silenci amniòtic
dormo plàcid, càlid, sota la neu
Amb lleugeresa renaixo dins meu
dansa onírica de plaer narcòtic

Flueix l'angoixa, xiuxiueig hipnòtic
Un udol, un crit, un plany, una veu
I jo ja sóc aquí. Ja sóc dins teu
És un triomf del plaer, simbiòtic

La teva veu vellutada em frisa
L'enyoro nit rere nit, com la lluna,
com la sang, com la mar i la brisa

Però no em queda esperança ninguna
Ha arribat la mort i mai improvisa
Ha arribat l'hora de la infortuna.

La infinita dualitat de la unitat múltiple

Al capvespre he vist la llum
córrer muntanya amunt,
com l'ànima d'un difunt
es purifica amb el foc i el fum.


A l'albir del dia he vist la foscor
marxar corrent pels carrerons,
com quan durant uns segons,
ans la mort, només hi ha dolor.

Lleugera s'esvaeix la joia del dia
i plàcida s'escola l'angoixa de la nit.
Miserable i fantàstica, i tènue melodia

m'acarona com els llençols al llit.
Maleïda aquesta vergonyosa covardia
que no em deixa occir el meu esperit.

El crit

Suposo que no sóc gaire original amb aquest post. Suposo que després de tant de temps potser esperàveu quelcom diferent. Però de moment no us puc oferir res més.
Tanmateix m'abellia publicar-ho.

El Crit.

Un crit, un crit i un xiscle!
De por, de por i angoixa.
Xisclo, xisclo i crido!
D'angoixa, d'angoixa i por.
Bramo, udolo i crido!
De terror, misèria i por.
Por i més por!
d'un crit.

Aurë alaseva hehtala 2009 (Dia de l'orgull friki 2009)

Ja se que darrerament, sis mesos, estic inactiu, però avui és dia de joia i celebració i suposo que algú fins i tot es sorprendrà de llegir-me després de tant de temps. Celebrem el dia de l'orgull friki i com a bon representant d'aquest grup us demostraré el meu domini del Quenya, l'idioma que Tolkien va inventar i després va vestir amb la seva obra literària (i no a l'inrevés com molta gent creu).
Us he escrit un senzill haiku (el meu quenya tampoc és cap meravella...) dedicat a tots els frikis!

Haiku Quenyanen:

Onna hehtala,
nwalka morna ambaren
nai hira sikil

Èsser friki,
cruel i fosc destí
tan de bò trobis la llum