Sóc fos dins un silenci amniòtic
dormo plàcid, càlid, sota la neu
Amb lleugeresa renaixo dins meu
dansa onírica de plaer narcòtic
Flueix l'angoixa, xiuxiueig hipnòtic
Un udol, un crit, un plany, una veu
I jo ja sóc aquí. Ja sóc dins teu
És un triomf del plaer, simbiòtic
La teva veu vellutada em frisa
L'enyoro nit rere nit, com la lluna,
com la sang, com la mar i la brisa
Però no em queda esperança ninguna
Ha arribat la mort i mai improvisa
Ha arribat l'hora de la infortuna.
dormo plàcid, càlid, sota la neu
Amb lleugeresa renaixo dins meu
dansa onírica de plaer narcòtic
Flueix l'angoixa, xiuxiueig hipnòtic
Un udol, un crit, un plany, una veu
I jo ja sóc aquí. Ja sóc dins teu
És un triomf del plaer, simbiòtic
La teva veu vellutada em frisa
L'enyoro nit rere nit, com la lluna,
com la sang, com la mar i la brisa
Però no em queda esperança ninguna
Ha arribat la mort i mai improvisa
Ha arribat l'hora de la infortuna.
1 comentari:
El plaent úter del somni... i la tràgica realitat que, inevitablement el segueix, a no ser que sigui un somni etern...
Publica un comentari a l'entrada