Aquest poema està dedicat al meus amics René i Càterin. De tot cor, desitjo que us agradi.
Somni de Plaer Lluent
Visc un somni de plaer lluent
censurat al llindar del dolor.
Flames porpra brollen del cor
inundant els ulls i la ment.
Emergeixo de la vida gris;
trobar-te ha estat un regal.
Junts anirem fins al final
d'aquest viatge ple d'encís.
Somni de plaer lluent, ets amb mi.
Guardes el meu son de la foscor
i l'omples de llum guiant el camí
Somni de plaer lluent, meva claror.
Guardes el meu cor del funest destí
i l'omples del més dolç amor
6 comentaris:
la claror, sovint, encara que sigui hivern, ens dóna una mica d'escalfor
Què poc diabòlic... El mateix diable perdent facultats? ;)
Tots tenim un costat fosc i un altre de clar...
Ç_Ç
ste és molt clar!! Anlluernat m'has deixat ;U)
xic ja em farás un poemeta pel meu cumple ¿no?
la nespresso putot
Publica un comentari a l'entrada