dilluns, 27 de novembre de 2006

Salutacions des de l'Infern



La vida crema. Dins el cor bull la sang que lluita per esmunyir-se.
El dolor va i ve, però la recança roman.
Des que no ets amb mi em sento ple de fang.
Brut i afamat de la teva llum vital.
Sóc mort en vida, però no sento res.
Només el vent de dalt bufant.
Gelor, foscor i fred.

Benvinguts a l'infern, el cau d'aquells que pateixen el dolor vital, la foscor i la tragèdia de l'amor.

1 comentari:

Grass ha dit...

I si la vida no cremés que seria? Vida no, clar.
Pos cada bateg passa el mateix si t'hi fixes massa t'adorms
lo dolor és i pega i si t'hi fixes massa pega més.
Ai, ets una mica depre no?
Pos ja passa, los guarros s'enamoren de lo netet. Com els bons lladres furten estels.
Dios mio! No me siento las piernas!
O sigue que et va el morbo gòtic....
Veus com si que sents algo.... i es que lo cerç pega, quan pega.
Al vint-i-cinc de desembre fum fum fum .... Compre una Agni y tire la vieja.

Benvinguts a la Terra volies dir?
No flipessem en los marros medievals catòlics que son de lo més kutre

Bons porros!