diumenge, 3 de juny de 2007

Ovnis, nazis i... sirulos?


Des de les primeries del segle passat van arribar alemanys a Flix, a la Fàbrica. Treballadors i directius, gent corrent que venien a fer fortuna. Però més tard esclatà la guerra civil i Franco s'alià amb l'Alemanya nazi.

Aleshores començà el projecte Xlif, impulsat per la Thule-Gesellschaft, la branca secreta de les SS especialitzada en l'esoterisme. A canvi de les proves efectuades al riu i a la població civil van enviar enginyers per construir la central hidroelèctrica. (De fet la van impulsar ells ja que necessitaven l'embassament).

D'acord amb les teories de la Thule-Gesellschaft el nostre planeta té unes portes cap a un regne interior, anomenat Agartha; aquest regne fou creat després de la guerra termonuclear entre els habitants de Lemúria i de l'Atlàntida (que va donar com a resultat els deserts del Sàhara, el de Gobi, els d'Austràlia i dels del sud dels Estats Units.). Els supervivents van anar als refugis subterranis i van establir una nova civilització secreta dintre de l'escorça terrestre.

Els nazis, coneixedors d'aquest fet i amb la convicció de ser els descendents dels que van quedar a la superfície van estudiar les possibles zones d'entrada a aquest regne. Van concloure, després d'estudiar la zona des dels anys 20 i fent-se passar per treballadors de la fàbrica, que Flix a la llera del riu tenia una d'aquestes entrades subterrànies, però calia dissimular-la.
Se'ls ocorregué la idea del pantà. Les entrades i sortides per la porta serien gairebé impossible de detectar amb tanta superfície d'aigua.

La II Guerra Mundial va acabar, però els nazis que supervisaven les obres a Flix sabien la veritat: Els alts càrrecs, enginyers, científics i treballadors escollits havien emigrat amb submarins a l'Antàrtida, al territori de Nova Suàbia (Neu Schwabenland); una base subterrània amb una lleugera activitat volcànica que converteix aquella zona en un refugi perfectament habitable fora de l'abast dels satèl·lits.

Per tant va seguir amb el projecte i un cop realitzat el pantà van començar a enviar les senyals convingudes amb els seus superiors. Els plats voladors nazis (en concret els models Hanebu II un caça i els models RFZ-5 de càrrega) van començar a immergir i emergir de la porta de Flix, dintre del pantà.

Aquest trànsit secret es feia de nit i amb el beneplàcit de les màximes autoritats franquistes, que callaven tots els rumors. Només es van trobar amb un problema; els residus sòlids que es desprenien dels motors antigravitacionals dels aparells amb contacte amb l'aigua del riu (algun element únic en la seva composició) els feia fosforescents. Aquest fet no permetia la màxima discreció que requerien i estigué a punt de cancel·lar el projecte. Però un dels enginyers alemanys, que era un pescador entusiasta, es fixà en alguns peixos petits que es menjaves certes quantitats d'aquests residus, però com que eren minúsculs era gairebé impossible de fer desaparèixer totes les restes i aleshores se'n recordà dels sirulos que hi havia pels rius del seu poble, animals enormes que arrasaven amb tot allò que se'ls hi posava davant.

S'introduí aquesta espècie al pantà a finals dels quaranta. La brossa dels motors antigravitacionals era lleugerament tòxica per als sirulos, els quals morien i amb el pes d'aquests sediments queien cap al fons i es descomponien en pocs dies, no deixant cap resta de la seva existència. Però cap als anys setanta les evolucions dels reactors antigravitacionals d'implosió van reduir dràsticament l'emissió de residus, cosa que produí una explosió demogràfica en la població d'aquests peixos.

Si un dia pesqueu un sirulo i veieu que es podreix de seguida, amb certa fosforescència... ja sabeu el perquè.