dijous, 19 d’abril de 2007

Boira











De quan en quan una boira espectral cobreix el riu Ebre Aquesta s'arrossega com milers de serps alhora llepant amb les seves llengües bífides les fosques aigües. Sol aparèixer de nit i sembla que es vagi passejant riu amunt o riu avall, com un tètric núvol que volgués anar pel riu.



Aquesta boira estranya es produeix molt de tant en tant i anuncia alguna desgràcia propera. Però aquest fenomen no fa gaire que succeeix, només des de la desaparició del Vaporet Anita amb la riuada del 37. Les ànimes en pena que van morir en aquell tràgic succés vagen i vagen riu amunt, riu avall. No s'han adonat del que els va passar, senzillament segueixen navegant entre la boira.


Més d'una vegada, de nit, algú ha sentit un remor al mig del riu, entre la boira. Gemecs ofegats, planys i laments muts d'ànimes de morts ignorants de la fatalitat. Vaguen sense descans i sense destí, sense veure res més que el vapor que emana de les xemeneies de l'embarcació i cobreix tota la seva vista, sentint només el borbolleig de l'aigua al seu pas. Les seves tombes mai van ser ocupades i per tant el seu esperit no podrà mai aconseguir el descans, només els resta el llimb, a l'Ebre.


Fred i foscor els envolta cercant el caliu dels vius.. i pobre d'aquell, infortunat, que aconsegueixi veure el vaixell, ja que la seva ànima serà xuclada i formarà part del passatge d'aquest fantasma nòmada del riu.