dijous, 29 de maig de 2008

El miratge de la joventut a l'albir d'un somni.



Permeteu-me posar una poesia. Desitjo que us agradi.


El miratge de la joventut a l'albir d'un somni.


Vent de dalt a l'abril pels carrers foscos,
gèlid com les acaballes d'un sospir etern.
Anys enrere udolaven els llops als boscos;
ara, els llops i els boscos, cremen a l'infern.


I jo també cremo amb la força d'aquell
que no coneix la nit, que resta innocent
com el lleuger cant matiner d'un ocell,
com el terrible i senzill udol del vent.


Els damnats supliquen des de les creus
i l'Ebre passeja suau sota el pont de l'estat
jo tinc per a mi tot el món als meus peus.


Passo per Ferreries, sento un esclat
Caic, tot és fosc . Sento veus.
Ara no. Ja sóc mort, ja sóc nat.

4 comentaris:

moz ha dit...

Ei, és un sonet preciós! Per a que després diguin que no es pot fer literatura de qualitat amb els temes i les figures de l'imaginari gòtic, fantàstic i fantàstic. Només una pregunta, realment la subcultura és tant sub?

Jacme ha dit...

ep! aquí tenim un digne deixeble de lovecraft!!!!!!

esta sí que no me l'esperava! :D

Kurai Sawada ha dit...

M'ha encantat!! La forma que tens de narrar-ho amb tó poetic. de caire fosc i un tant gotic. amb el teu permís, si puc i tinc temps, fare alguna il·lustració i la pujare al deviant.

Si algun dia publiques un recull de poemes i tal, rollo G.A. Bécquer... jo et faig les il·lustracions encantada!

Anònim ha dit...

sols et puc dir preçios, meravellos, i de molt alta qualitat. feliçitats

violett