Permeteu-me posar una poesia. Desitjo que us agradi.
El miratge de la joventut a l'albir d'un somni.
Vent de dalt a l'abril pels carrers foscos,
gèlid com les acaballes d'un sospir etern.
Anys enrere udolaven els llops als boscos;
ara, els llops i els boscos, cremen a l'infern.
I jo també cremo amb la força d'aquell
que no coneix la nit, que resta innocent
com el lleuger cant matiner d'un ocell,
com el terrible i senzill udol del vent.
Els damnats supliquen des de les creus
i l'Ebre passeja suau sota el pont de l'estat
jo tinc per a mi tot el món als meus peus.
Passo per Ferreries, sento un esclat
Caic, tot és fosc . Sento veus.
Ara no. Ja sóc mort, ja sóc nat.
4 comentaris:
Ei, és un sonet preciós! Per a que després diguin que no es pot fer literatura de qualitat amb els temes i les figures de l'imaginari gòtic, fantàstic i fantàstic. Només una pregunta, realment la subcultura és tant sub?
ep! aquí tenim un digne deixeble de lovecraft!!!!!!
esta sí que no me l'esperava! :D
M'ha encantat!! La forma que tens de narrar-ho amb tó poetic. de caire fosc i un tant gotic. amb el teu permís, si puc i tinc temps, fare alguna il·lustració i la pujare al deviant.
Si algun dia publiques un recull de poemes i tal, rollo G.A. Bécquer... jo et faig les il·lustracions encantada!
sols et puc dir preçios, meravellos, i de molt alta qualitat. feliçitats
violett
Publica un comentari a l'entrada