divendres, 28 de novembre de 2008

Somni de Plaer Lluent



Aquest poema està dedicat al meus amics René i Càterin.
De tot cor, desitjo que us agradi.


Somni de Plaer Lluent

Visc un somni de plaer lluent
censurat al llindar del dolor.
Flames porpra brollen del cor
inundant els ulls i la ment.

Emergeixo de la vida gris;
trobar-te ha estat un regal.
Junts anirem fins al final
d'aquest viatge ple d'encís.

Somni de plaer lluent, ets amb mi.
Guardes el meu son de la foscor
i l'omples de llum guiant el camí

Somni de plaer lluent, meva claror.
Guardes el meu cor del funest destí
i l'omples del més dolç amor

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la claror, sovint, encara que sigui hivern, ens dóna una mica d'escalfor

moz ha dit...

Què poc diabòlic... El mateix diable perdent facultats? ;)

Accídia ha dit...

Tots tenim un costat fosc i un altre de clar...

Mondhell ha dit...

Ç_Ç

losimo ha dit...

ste és molt clar!! Anlluernat m'has deixat ;U)

Anònim ha dit...

xic ja em farás un poemeta pel meu cumple ¿no?

la nespresso putot