Conta la llegenda que a la guerra civil, a Fullola, la bogeria s'emportà a molts, però cal destacar un cas especial. Resulta que un soldat quedà aïllat, sol i sense queviures. Tingué que menjar de allò que trobava, que resultava ser majoritàriament els cadàvers dels soldats. La gana li anà creixent fins que afortunadament morí de camí a Tortosa (possiblement abatut per algun soldat valent, boig o les dues coses que sol passar). Però no és mort tot allò que no respira...
El mort s'alçà. Portava parracs i anava despentinat.
Collí un ram de flors ressec amb una mà.
A l'altra duia un cascavell que sonava enverinat.
Es passejà cantant i rient i ballant fins l'endemà.
Els nens sentiren una veu, llastimosa i suau.
No ho podien saber, però seria el seu esmorzar.
La cançó els atreia poc a poc al seu cau.
Un rera l'altre anaven arribant com la verge al altar,
com en un somni, gairebé volant, en silenci.
El cadàver ambulant menjava amb gola,
només que hagués tingut una mica de vi ranci!
Allà dalt de la Raval de la Llet, el cementiri tremola
amb la inesgotable gana del Mort de Fullola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada