El Delta de l'Ebre amaga històries tristes, d'amor, desamor, odi, ràbia, ira, venjança, enveja.
Entre els canyissos, a les llacunes, els arrossars, els camins, les platges i poblacions ronden esperits en pena, eternament lamentant-se.
Les ànimes dels damnats esporugueixen bèsties i homes.
Al segle XII (quan es començà la colonització del Delta) aquesta era una zona pantanosa infestada de malària i sangoneres. Això suposà ser clau per l'emplaçament d'una presó, puix que aquell que fugís per allí difícilment sobreviuria. Presoners de guerra, traïdors i delinqüents foren enviats als camps de treball, per tal de fer habitable la zona. Dessecaven llacunes i pantans, plantaven arròs importat pels àrabs, feien camins segurs entre els marjals; però un a un anaven morint, sembrant els aiguamolls.
Entre les algues de les llacunes hom ha vist la cara grotesca d'un altra època. Més d'un pescador ha notat com quelcom li estira de la canya seguida d'un profund lament o el moviment dels canyissos sense res de vent. Molts pagesos als arrossars han notat una mà agafant-los pel turmell. Processons d'ànimes, com la santa companya de Galícia o d'altres parts del món, ronden pels camins i entre les cases de les poblacions del Delta.
També més d'un conductor ha trobat gent estranya caminant per les carreteres solitàries.
Des de la Punta del Fangar fins la Punta de la Banya, des de Riumar i l'Illa de Buda fins Camarles, l'Aldea, Amposta i Sant Carles, i tots els pobles de l'interior hi ha misterioses aparicions espectrals i visites estranyes. Al Delta hi ha ànimes que no han descansat, ja que hi deixaren la pell i no foren enterrats en terra sagrada. Aneu amb compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada