divendres, 17 d’agost de 2007

Panxampla era templer!

Sí, segons he pogut saber el famós bandoler de les terres de l'Ebre era en realitat un cavaller templer en una missió de vital importància; aconseguí complir-la, però li costà la vida. El robatori del tresor de la Cinta fou executat, no amb afany de lucre, sinó per recuperar un gran artefacte de l'ordre; hi ha qui diu que recuperà el Sant Graal de les mans vaticanes que el custodiaven a les profundes masmorres que hi sota les catacumbes de la Catedral de Tortosa.

Després del setge que sofriren els cavallers del temple a Miravet, últim reducte d'aquesta ordre a la Corona Catalanoaragonesa, foren saquejats tots els seus tresors. Els templers com tots sabeu eren, i són encara, guardians dels secrets merovingis i del temple de Salomó entre els quals destaca el Sant Graal i l'Arca de l'Aliança. Catalunya, acollidora dels Càtars, també obri les seves portes als Templers, però les pressions de la Santa Séu impediren que el principat seguís protegint l'Ordre.

Els dominics literalment saquejaren tots els recintes del castell de Miravet i encomanaren la custòdia dels tresors expol·liats als bisbat de Tortosa, sempre al costat de la inquisició. En un primer moment no s'adonaren exactament del que havien trobat, però el clergue encarregat de catalogar aquests tresors reconeixé immediatament l'artefacte sagrat. Aquest, col·laborador fidel del bisbe, li ho comunicà i amb el vist-i-plau del Vaticà acordaren que el subsól de la Catedral de Tortosa, era apropiat per a guardar-lo ja que aquesta està asentada sobre les restes de temples íbers, romans, pre-cristians i àrabs, fomant un conjunt de túnels i galeries subterrànies inexpugnable, ja que a més diversos pous camuflats en llocs estratègics protegeixen les rutes principals; només els iniciats coneixen l'única ruta secreta per arribar a les cambres més profundes i segures.

Panxampla, amb tot això en ment, tingué cura de fer-se un nom en el món del bandolerisme. Ni la meitat del que es conta dels seus crims és veritat; la majoria ho feien córrer els templers disfressats entre el poble. El seu viatge a França fou per a iniciar-se al nivell més alt de l'Ordre, ja que només aquestos eren permesos de tocar els objectes sagrats. També un templer jove entrà com a novici a la sagristia de la catedral i al cap de pocs anys, mitjançant incursions nocturnes als despatxos i dependències del bisbat i secrets contats després de molt vi de Batea, aconseguí saber com arribar a la cambra més protegida dels soterranis de la catedral. Així doncs tot estava preparat.

Com tots sabeu Paxampla robà el tresor de la Cinta. Fou una nit sense lluna, freda i boirosa. Ell i el jove templer/novici entraren per la porta de l'olivera sense fer soroll, entraren al jardí del claustre, lligaren una corda al pou i baixaren. El pou feia un sifó que permetia, després d'una remullada, sortir per un túnel transversal. Seguint les indicacions que sabien, després de creuar diverses bifurcacions, un pont sobre un petit torrent subterràni i baixar un bon tros d'escales romanes trobaren una passadís llòbreg i humit. Allí hi havia una porta ferrada, tancada amb pany i clau. Amb una mica de giny i paciència aconseguiren obrir-la, però dintre hi havia un guardià que arpofitant la sorpresa clavà una estocada al primer cap que asomà per la porta, el del jove novici. Panxampla, arriscant-se molt, li disparà una pistola que portava a la faixa amagada, veient que era la única manera d'aconseguir recuperar el Graal, tot i la possibilitat de fer saltar l'alarma. Amb el tresor al coll, avançà pel làberint seguint les marques que prèviament havien deixat i provà de sortir de la Catedral, però a la Plaça de l'Olivera hi havia un destacament de soldats fent guardia, així que optà per amagar-se, però sentia soroll per darrera seu, sentí obrir-se una porta, passos, veus xiuxiuejant, i sortí corrents pel carreró de Taules Velles fins al riu on saltà. Anà nadant fins al pont de Barques i des d'allí a Ferreries on va poder aconseguir un cavall, robat d'un estable desprotegit. Els soldats, que no li pergueren la pista del tot, el seguien a poca distància, però al anar muntat el van perdre de seguida. Tot i això veigueren que anava de cara a Roquetes i avisàren a la guàrdia civil que era a la vora.

La llegenda conta també que el tresor de Panxampla està amgat dins d'una cova a la falda del Port, concretament entre el Toscar i la Vall Figuera. Cert és que el bandoler anà a una cova localitzada allí, però l'esperaven cavallers de la seva ordre disfressats de comerciants, que via Alfara, Paüls, Xerta i enllà s'endugueren el Graal i el tresor de la Cinta cap a un lloc segur. Hi ha qui diu Montserrat. Ell però tenia que fugir per despistar els perseguidors, i tenia la intenció de fer-ho enviant-los cap al sud, però tans sols sortir de les muntanyes el trobaren. Fou interrogat i torturat, però cap paraula sortí de la seva boca, fins que quan l'executaren, sense que molta gent se n'adonés, amb l'últim alè exclamà: Deus lo Vult! (així ho vol Déu, antic lema templer).