diumenge, 20 de gener del 2008

Habitació 14, Hotel Siboni.


Avui en dia al carrer de l'Àngel número 6 trobem la preciosa façana modernista de l'antic Hotel Siboni. Aquest era un dels emblemàtics establiments hostalers de la ciutat de Tortosa de finals del segle XIX i bona part del segle XX. Però molt poca gent sap la macabra història que va ocórrer pocs anys després de la guerra civil. Potser perquè la guerra mateix va ser igual de terrible.


A l'edifici de l'hotel Siboni hi ha una habitació oculta. Resta tapiada d'ençà que fenòmens paranormals van acabar amb la vida de dos hostes, un treballador i un capellà enviat pel bisbat.

Tot començà un cop acabada la guerra civil; l'hotel va tornar a obrir sota una nova direcció que desconeixia el passat del negoci. Mentre va durar el conflicte bèl·lic no s'allotjà ningú, només en casos comptats a milicians republicans, ja que la proximitat al riu va fer témer als propietaris que el destruïssin; però aquestos van haver d'exiliar-se a corre cuita un cop va determinar-se el rumb històric.


Els nous amos obriren les portes amb un personal renovat i amb ànims de remuntar una postguerra que semblava crua. Però la primera nit, al voltant de les tres de la matinada l'hoste de l'habitació 14 demanà que el canviaren a meitat nit. Com que acabaven de començar, no li preguntaren res més i accediren, encara que amb la mosca al nas. Això es va seguir repetint amb tots els hostes que anaven allotjant-se en aquella cambra. Fins que una nit l'home va decidir quedar-s'hi ell. Uns crits esgarrifosos el van despertar i un sotrac inexplicable feia trontollar el llit com si anés amb un tren desbocat. L'home, pietós com era, va portar una imatge de l'Àngel de la Guarda i la va posar a la tauleta de nit i semblava que allò es calmava.


I calmat va romandre fins que un matí una de les noies de cambra va caure desmaiada després d'un xiscle espaordidor; l'habitació 14 apareixia coberta de sang, els budells de l'hoste estaven escampats per l'habitació i els òrgans interns es trobaven als llocs més insospitats. Aquest senyor, agnòstic havia llençat la imatge de l'Àngel de la Guarda a la paperera; però ningú no se n'adonà amb tot aquell bé de Déu. Tot i el dantesc espectacle, els amos del Siboni veient la mala propaganda d'aquell fet van intentar d'amagar-ho amb un cert èxit. No va transcendir. Un mes més tard va tornar a succeir.

No ho podien amagar més, les autoritats van prendre cartes sobre l'assumpte, encara que no van fer córrer la veu per no crear alarmisme; però van avisar al bisbat.


El bisbe en persona va escoltar els fets relatats de primera mà per part dels treballadors i gerents de l'hotel. Era evident que algun éns del més enllà buscava venjança. Mossèn Magrinyà, exorcitzador oficial de l'església catòlica, fou l'encarregat de preparar la cerimònia d'expulsió del dimoni del Siboni. Un dels empleats, Josep Nolla de l'establiment l'ajudaria.


Mossèn Magrinyà anà al l'hotel a mitjanit. Josep, el mosso, ja tenia l'habitació preparada. Les habitacions de dalt i les de la mateixa planta eren buides. El capellà preparà els estris mentre el noi feia guàrdia; un lleuger tremolor va sentir-se per tot. Mossèn Magrinyà va tranquil·litzar al xicot i tot seguit inicià l'entonació de l'exorcisme:


Deus, in nómine tuo salvum me fac, et virtúte tua age causam meam.- Un plany esgarrifós va començar a sentir-se per l'habitació mentre els mobles començaven a trontollar - Deus, audi oratiónem meam; áuribus pércipe verba oris mei.- Josep va caure de genolls agafant-se la panxa amb les dues mans, amb crits esgarrifosos - Nam supérbi insurréxunt contra me, et violénti quasiérunt vitam meam; non proposuérunt Deum ante óculos suos.- De sobte el noi va començar a retorçar-se pel terra mentre un so sord i tou li sortia de la panxa, seguit d'una explosió de sang vísceres i xiscles esguerrats- Ecce, Deus ádjuvat me, óminus susténtat vitam meam.- El capellà no defallia i la seva veu retronava per l'habitació.- Retórque malum in adversários meos,- El mosso jeia mort, però el plany ultraterrenal va incrementar-se i el tremolor de l'habitació es convertí en terratrèmol.- et pro fidelitáte tua déstrue ilos Voluntárie sacrificábo tibi,- Mossèn Magrinyà va caure de genolls. La cara congestionada i plena de suor eren mostra de l' intens dolor que sentia, però seguia entonant el càntic i llençant aigua beneïda- celebrábo nomen tuum, Dómine, quia bonum est. -La intensitat pujà, era una tempesta de caos, de planys i tràfec d'objectes d'aquí cap allà. El capellà es contorsionava pel terra; encara no defallia - Nam ex omni tribulatióne eripuit me, et inimícos meos confúsos vidit óculos meus.- Amb un orgiàstic zenit el maremàgnum acabà, els budells del religiós s'havien sumat als del treballador de l'hotel, puix encara no era mort. - Glória Patri – .Es senyà i, finalment, expirà.


Les autoritats religioses varen obligar a tapiar l'habitació 14. No se'n va assabentar ningú. El bisbat va portar un vell paleta que els feia quatre feines de quan en quan per guanyar-se dos rals. Un dels mossos el va ajudar a posar els totxos al portal de la cambra:


- I com és que tapieu esta habitació?.- va preguntar l'home.

- Pos diuen que passen coses rares, saps? - contestà el treballador de l'hotel.

- No m'astranya... - digué misteriosament el vell – Me penso que va ser aquí auon se va suïcidar l'últim siginero quan lo van descobrir fa deu anys...

11 comentaris:

Anna ha dit...

perdona la ignorància però... què és un siginero?

Jordi Arrufat ha dit...

Això això, jo també ho vull saber!

i ha dit...

Jo passava per aquí i m'ha agradat molt el conte.
Ja estava imaginat les habitacions del Siboni que vaig conèixer. I xeic! ... de cap a rab!
A l'Anna il Jordi, pos que jo sàpiga un seginero o siginero, era un ofici d'aprofitar les grasses animals per oli pels llums o sabó, etc.
És deia que hi posaven de tot a l'olla, nens i persones inclús.
D'aquí la mala fama i l'extensió del nom de l'ofici en adjectiu que significaria persona sense escrúpols que arrambla amb tot.
Un plaer.

Accídia ha dit...

Els sigineros eren tal com diu Màrio aquests eren els encarregats de recolectar greix animal per a usos domèstics.
Però conta la llegenda que a finals del segle XIX i primers del XX els sigineros eren també encarregats de proporcionar matèria prima per a cures de tuberculosi o hematoxia a malalts adinerats, com la imfame Enriqueta Martí de Barcelona o altres ebrencs il·lustres que van romandre en l'anonimat.

Anònim ha dit...

SERRANO ETS LO MILLOR!!! M'ENCANTEN LES TEUES HISTORIETES!!!

krusty ha dit...

Ara kuan passe x davant deste edifici me'l miraré d'1 altra manera i magafaré la pantxa!!! jeje!!

Molt xules les històries!!

Kurai Sawada ha dit...

Oncle... T_T on era l'hotel?! (digue'm inculta... pero mai m'hen han parlat, k vols... semblava un remeik de la habitacion 1408.... encara que la teva historia es mes bona... [quin pet de peli] doncs aixo... k tink intringulis x saber-ho...)

Accídia ha dit...

A vore si llegim! "al carrer de l'Àngel 6", ans d'arribar a la plaça de l'Àngel...
I això d'aquesta peli me n'he enterat després... grrr quina ràbia!

Mondhell ha dit...

Iba a preguntar que es siginero, pero ya lo veo xp
Como sigas con estas historias, al final te subirás tú sólo a Tortosa que a mí me dará cosilla...

Unknown ha dit...

ei bones,

acabo d'arribar al teu blog!! molt guapa la història, t'aniré llegint!

Anònim ha dit...

Em sembla que, a La Ràpita, el mot també s'utilitzva com a sinònim de vampir. Quan era un crio ma mare m'havia explicat que antigament no deixaven que els nens anessin, cap al tard, per la zona alta més allunyada del poble. Sembla que alguns crios havien desaparegut, a mans dels "segineros".

Sade