dijous, 25 de setembre de 2008

Homenatge a Gerard Vergés


Jo vaig conèixer a Gerard Vergés com molta gent de la meva generació; a la classe de literatura catalana de Manel Ollé a l'I.B. Joaquim Bau. Llàstima que per a estudiar-lo a ell vam passar de puntetes per la resta de la literatura catalana...


En aquell moment ja em va agradar i recordo haver-lo rellegit alguna vegada. I com que als dos ens agrada molt Ausiàs March he triat aquest poema.
Gaudiu-lo com jo ho he fet més d'un cop.


Havent llegit els Cants d'amor del cavaller Ausiàs March


Aquesta nit estic tristíssim. Tanco,

flor de Gandia, falconer del rei,

sobre el teu llibre els ulls cansats. Ressonen

els versos amples i fragants, com la

remor del vent entre florides branques.


Lluny és Teresa, i gairebé no dius

ni el nom ni l'hora ni el secret delit.

Tant l'has besada en somnis, que coneixes

—més que el marit— aquell tremolor

lleu del llavi roig i de la sina blanca.


Però el temps, Ausiàs, en va transcorre.

I sols et queda el persistent desig

del ver amant que, contra tot, espera.


Que'ls amadors han en continu esper.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per participar

Jacme ha dit...

increïble, però sierto... aquí estàs! :D

Kurai Sawada ha dit...

A mi Gerard Vergés me'l van fer aburrir (i tu ja saps qui) T_____T i si... pels altres autors de puntetes i encara.