L'altre dia Jacme va penjar un podcast d'una poesia meva. Això m'ha animat a tastar aquesta eina i la veritat que és molt interessant. Jo no en tinc ni idea de fer-ne, així que ja em perdonareu pel resultat; altrament cremareu a l'infern. Es tracta de la poesia "El cant de la garsa" que un sevidor va publicar recentment (per als meus estàndards) en aquest mateix bloch.
Sento el Cant d'una Garsa
La sang del sol es vessa pels Ports.
Passejo per Roquetes cercant la pau
que m'han dit es reserva als morts
L'angoixa no em deixa sortir del cau
Del cim de Caro veig flames i foc
i s'encén Coll de l'Alba i Tortosa
No veure el teus ulls és un roc
que em trenca el cor i la mort disposa.
Sento el cant d'una garsa des d'un pi
Xiscla i xerra, un xic esguerrat
M'endevino un malastruc destí.
No sé que passa, tot s'acabat.
Es pon el sol, no veuré el matí.
Passejo per Roquetes cercant la pau
que m'han dit es reserva als morts
L'angoixa no em deixa sortir del cau
Del cim de Caro veig flames i foc
i s'encén Coll de l'Alba i Tortosa
No veure el teus ulls és un roc
que em trenca el cor i la mort disposa.
Sento el cant d'una garsa des d'un pi
Xiscla i xerra, un xic esguerrat
M'endevino un malastruc destí.
No sé que passa, tot s'acabat.
Es pon el sol, no veuré el matí.
Jo no hi sóc. El món m'ha guanyat.
5 comentaris:
potser només és que arriba la nit
Potser, potser...
M'encanta aquest bloch que he descobert a les foscúries de la Xarxa.
I el sonet "El miratge de la joventut a l’albir d’un somni" em pareix sublim.
mmmm.. està bé, però has provat de no distorsionar tant la veu? tot i que acompanyes el so amb la lletra digital, cal que tingues en compte que amb un podcast el que importa és el so... i com més s'entega el que dius, millor per a l'oient!
per cert, com ho has fet per distorionar la veu? amb el mateix audacity? amb quina opció? curiós que és un... (mai se sap quan me vindrà bé fer-ho!)
:D
És la meva veu natural, però tindré que prendre caramels per a la gola...
Sí, audacity XD
Publica un comentari a l'entrada