La fantasma de les rotondes

Fa uns dies em vaig trobar amb un camioner amic i em va contar un relat sorprenent. Tots recordem que no fa encara un any un parell de noies que exercien l’ofici més vell del món a les rotondes de les nostres terres van aparéixer assassinades a sang freda. Doncs aquest noi afirma haver pujat al seu camió una d'aquestes i m'ho va contar.

Venia de la Jonquera al polígon de Tortosa a descarregar. Eren les dues de la matinada i fins les set no em descarregarien, i entrant per una rotonda vaig veure una xica rossa molt aseada i vaig pensar que ja sabia com pasaria l’estona que quedava... el sexe sempre feia passar el temps més ràpid.

La vaig pujar i el preu em va semblar raonable. Em va dir que sabia un lloc apropiat per a aturar el camió, discret i tranquil. A mi, com que tant me’n fot, vaig fer cap a on ella m’havia indicat. Era un descampat darrera d’una nau industrial que pareixia abandonada i on la llum de la lluna no hi tocava; era fosc, era perfecte.

Vaig preparar el llitet de la cabina, i em vaig començar a traure la roba. Ella es va començar a desvestir i de sobte vaig veure que tenia dos talls oberts a l’alçada del pit, però no hi sortia sang. Mig asustat li vaig preguntar què era allò, si era alguna malatia o res dolent. Em va contestar que aquestes ferides l’havien matat feia un any, ferides d’un camioner i que en conseqüència ella es venjaria devorant les ànimes de tots els camioners que trobés. I ho va fer.

I així, benvolguts lectors, és com el meu amic va arribar aquí, a l’infern.

Camions solitaris en paratges ocults amb tota la càrrega intacta i ni rastre del conductor... les noies de la rotonda! Bon profit noies!